Què són les cookies i com funcionen

Què és una cookie?

Les cookies són arxius de text encriptat que contenen dades en forma de paquets, que els llocs web creen i envien a el navegador d’l’usuari que accedeixi a aquest web, amb l’objectiu d’identificar l’usuari per tenir una informació útil sobre els seus costums a l’navegar per brindar continguts acords a les seues necessitats cada vegada que visita aquesta web.

Són perilloses les cookies?

Els galetes no reuneixen característiques per les que se li puguin arribar a considerar programes, de manera que en cap cas podria pensar-se que són virus, la informació que contenen és molt petita, i està basada en text sense format, no existeix alguna forma perquè una cookie es propagui a través de les xarxes, no disposen de capacitat per executar-se.

El risc que pogués representar una galeta està en l’avanç tecnològic amb el qual es desenvolupa el màrqueting, aquest pogués causar que la informació que una galeta emmagatzema sigui utilitzada per accedir a perfils d’usuaris coneixent les seves preferències a la xarxa.

Per a què serveixen les cookies?

L’objectiu d’aquests fitxers és permetre als servidors recordar les dades d’accessos i tenir certa informació sobre els hàbits que caracteritzen la navegació de qui accedeix a un determinat servidor.

També serveixen per desbloquejar la memòria de l’ordinador perquè el lloc web que es visita, reconegui l’usuari quan aquest entra a un lloc que ha visitat amb anterioritat, brindant l’entrada a les diferents àrees que contenen la informació que segons el perfil guardat prefereix l’usuari, un cookie origina un servei més ràpid i eficient del lloc web.

Com funcionen les cookies?

Quan es visita un lloc web, aquest envia una informació a el navegador des d’on es fa l’accés, creant un arxiu de text que conté la informació necessària, aquesta és emmagatzemada en un arxiu de cookies, segons el navegador que s’estigui utilitzant podrà estar en aquestes rutes:

Google Chrome

C:\Users\usuario\AppData\Local\Google\Chrome\User Data\Default

Firefox

C:\Users\usuario\AppData\Roaming\Mozilla\Firefox\Profiles

Edge

C:\Users\usuario\AppData\Local\Packages\Microsoft.MicrosoftEdge_8wekyb3d8bbwe\AC\MicrosoftEdge\Cookies

Opera

C:\Users\usuario\AppData\Roaming\Opera Software\Opera Stable

El contingut de la informació emmagatzemada està composta pel nom de servidor que fa l’enviament de l’galeta, la vida que tindrà, i un nombre que és generat de forma aleatòria, que és l’identificador per mitjà de el qual el servidor que l’ha enviat, podrà reconèixer quan es visita novament el lloc.

Legislació sobre cookies

Des de maig de l’any 2011 a tot Europa està en vigència una llei que regula la forma en què els llocs web han de fer l’ús de cookies,

Segons aquesta legislació, un lloc web, ha d’obtenir autorització de l’visitant per emmagatzemar cookies al seu ordinador i altres dispositius, a més se li ha d’informar amb suficiència quin és l’objectiu que es persegueix amb l’emmagatzematge de la galeta a l’ordinador.

Si el visitant no accepta l’ús de la galeta no s’haurà emmagatzemar cap tipus d’arxiu ni dada en el seu equip.

Per facilitar que les web puguin fer ús de les cookies d’una forma legal la Unió Europea posa a disposició “kit de galetes” que han ajudat en el compliment de la legislació.

Tot el que cal saber sobre Xbox sèries X i PS5 abans de decidir-te

La nova generació de consoles és aquí, i venen trepitjant fort: les noves PlayStation 5 i Xbox Sèries X han revolucionat el mercat … I quin començament! Les reserves s’han disparat, i les consoles ni tan sols han arribat a tocar les botigues físiques. Què tenen d’especial? I en què es diferencien?

Disseny

El primer que veurem de les noves consoles és evident: l’exterior. Com són els acabats? La Xbox Sèries X té un disseny quadrat, amb acabat negre mat i detalls verds, amb unes dimensions de 15 x 30 x 15 centímetres. La PS5, amb un disseny més arquitectònic, combina el blanc i el negre en 26 x 39 x 10 centímetres, amb una plataforma addicional per mantenir-la en vertical o horitzontal.

Especificacions tècniques

Les dues consoles consten d’una CPU de 8 nuclis Zen 2, encara que els de la PS5 treballen a 3,5 GHz mentre que els de la Xbox a 3,8 GHz, sent aquesta última lleugerament més ràpida. En ambdós casos, el processador està personalitzat per a cada consola.

Pel que fa a potència, la diferència no és a penes perceptible, ja que en ambdues podrem jugar a 4k a 60 fotogrames per segon i arribar als 120 FPS. Al fin, el factor decisiu respecte a la qualitat serà el joc i el desenvolupador que ho faci.

La Xbox disposa d’1 TB d’emmagatzematge SSD, mentre que la PS5 de 825 GB SSD. Aquesta és una de les grans avantatges d’aquesta generació de consoles, ja que redueix el soroll i la temperatura al mínim. Les dues memòries tenen opció d’ampliació.

Pel que fa a la ventilació i refrigeració, Xbox ha optat per un sistema de càmera de vapor, és a dir, dues plaques separades perquè el processador pugui dissipar millor la calor i un ventilador gran a la part superior. En canvi, Sony ha triat un sistema de metall líquid per transmetre la calor del processador a sistema de refrigeració, amb un potent ventilador que expulsa l’aire calent.

Velocitat de càrrega

La PS5 presumeix de 5,5 GB de transferència per segon, mentre que la Xbox Sèries X és de 2,4 GB per segon, sent la primera una mica més ràpida.

Retrocompatibilitat

Es tracta d’un punt important a tenir en compte ja que, mentre que Xbox Sèries X serà compatible amb tots els jocs anteriors de Xbox, PS5 només serà compatible amb els jocs de PS4.

Catàleg de jocs

Encara que ambdues consoles comparteixen alguns títols, PS5 té alguns exclusius com Marvel ‘s Spiderman: Milers Morales o Demon’s Souls. Xbox ofereix el Game Pass, una subscripció amb la qual tindràs accés a un ampli catàleg de jocs com Halo o Gears of War des de 9,99 € al mes.

 

Encara difícils d’aconseguir, si estàs pensant a adquirir alguna d’aquestes consoles hauràs valorar quines característiques són més importants per a tu i quin et mereix més la pena, ja que és una inversió important. Les dues consoles ofereixen grans avenços, però seràs tu qui decideixi a quin equip unir-te.

Què és l’algoritme de Google?

Encara que va ser i és un tema molt rellevant, hi ha persones que no tenen el coneixement del que és un algoritme i quina és la seva funció i més en el cas de l’algoritme de Google.

Que és un algoritme?

Explicant-ho senzillament un algoritme és una fórmula, un conjunt ordenat d’operacions sistemàtiques que permet fer un càlcul i aconseguir trobar la solució d’un problema; funciona amb codis que processen la informació per arribar a un resultat específic.

En general, els algoritmes s’utilitzen per resoldre problemes estàtics, en els quals les dades d’entrada i sortida es coneixen i no es modifiquen en el temps.

Per exemple, els algoritmes ens poden ajudar a situar-nos en un mapa, trobar una feina, o el que se’ns passi. Són, per tant, la base de la programació informàtica i la clau de l’èxit d’empreses com Google.

L’algoritme de Google consisteix en una gran sèrie d’operacions sistemàtiques de càlcul que fa servir el cercador de Google per determinar la rellevància d’un lloc web per a una determinada cerca.

Com funciona?

El SEO és una sèrie d’estratègies que seguim per adaptar-nos a aquest algoritme i que, d’aquesta manera, nostre contingut posicioni millor.

Per entendre com funciona podem comparar la xarxa amb una biblioteca, on cada lloc pot ser comparat amb un llibre i cada pàgina web, amb un capítol. Tot aquest material ha de ser classificat i organitzat perquè quan algú faci una recerca pugui trobar amb facilitat el contingut que desitja.

Les encarregades d’aquesta tasca són unes “aranyes” robots. Aquestes “aranyes” analitzen i classifiquen tot el contingut del web definint la seva qualitat i importància, això determinarà la posició en la qual els continguts apareixeran en els resultats d’una recerca.

L’algoritme es classifica en tres etapes: Rastreig, indexació i classificació.

  • Rastreig: la primera etapa és el rastreig de l’contingut. És el procés pel qual els robots identifiquen les pàgines web per posteriorment organitzar-les.
  • Indexació: la segona etapa és la de la indexació. Aquí les “aranyes” inclouen les pàgines web en l’índex de l’motor de cerca.
  • Classificació: aquesta és l’última etapa, aquí l’algoritme decideix la importància d’un contingut dins de l’context de cerca. D’acord amb la classificació de la pàgina web serà escollida la seva posició on apareixerà en el resultat. És en aquesta etapa quan el cercador determina l’ordre en què es mostraran els resultats de la cerca.

És important ressaltar que el contingut a Internet és bastant dinàmic, per tant, la feina de classificació és actualitzat constantment. És per això que mantenir actualitzats els continguts és summament important.

Com hem pogut veure, els algoritmes estan canviant constantment amb l’objectiu de millorar la experiència de l’usuari i és això que s’ha de tenir en compte a l’crear una nova pàgina web.

A l’entendre els algoritmes dels cercadors, principalment de Google ja que és el responsable per la major quantitat de trànsit a la web, es pot crear un contingut a la mesura, augmentant les probabilitats que aquest aparegui entre els primers resultats d’una recerca.

Tres ordinadors barats i bons

El Nadal s’apropen, i amb elles, també s’acosta l’època on volem donar-nos un capritx i acontentar els nostres éssers més estimats.

Una de les millors idees per regalar és tenir un detall que els sigui útil i de bona qualitat però que no se surti del nostre pressupost estimat per a l’any. Les estadístiques mostren que la majoria de les persones gasta una gran quantitat de diners en regals tecnològics; especialment, en ordinadors.

En aquest article trobaràs tres ordinadors barats i bons, que pots comprar com a regal per a la família o per a tu mateix si busques renovar el teu antic portàtil.

Jumper EZBook 3 Pro

Comencem amb un ordinador d’una marca xinesa no molt coneguda fins ara, el Jumper EZBook 3 Pro. Aquest portàtil de la marca xinesa Jumper posseeix un processador Quad Core, amb una RAM de 6 GB i 64 GB de capacitat en el disc dur.

El portàtil té unes dimensions de 31,57 x 20,87 x 13,5 cm, un pes de 1,44 kg, i una bateria que li atorga fins a 8 hores de rendiment. La seva pantalla té resolució 1.080×1.920, i compta també amb una targeta gràfica Intel (R) HD, càmera de 2 MP i sistema operatiu Windows 10.

Ho pots trobar per preus tan baixos com 278 dòlars, el que converteixen al Jumper EZBook 3 Pro en un dels millors ordinadors barats i bons del mercat.

Xiaomi Mi Notebook Air

El següent portàtil de la llista és el Mi Notebook Air. De la conegudíssima marca Xiaomi, aquest ordinador té unes característiques tècniques que no deceben: processador Dual Core, memòria RAM de 4GB, un disc dur de 128 GB de capacitat, i targeta gràfica Intel (R) HD Graphics.

Les seves dimensions són de 29,2 x 20,2 x 12,9 centímetres, amb un pes total de 1.07 kg. Alguns detalls, com el seu càmera frontal o la potent bateria amb tecnologia d’ió liti, ens fan adonar-nos que ens trobem davant d’un portàtil de la major qualitat. La seva pantalla té una resolució de 1.080 x 1.920, i treballa amb Windows 10.

El pots trobar fàcilment per un preu al voltant de 550 dòlars.

Lenovo Ideapad Air 12 Notebook

L’últim de la nostra llista d’ordinadors barats i bons és el Lenovo Ideapad Air 12 Notebook. Aquesta marca, que és molt coneguda per la gran qualitat dels seus productes tecnològics, no decep amb aquest portàtil: incorpora un processador Dual Core, 4 GB de RAM, 128 GB de capacitat en el disc dur, i targeta gràfica model Intel (R) HD Graphics.

Té una mida de 30,00 x 22,30 x 1,34 cm, resolució de pantalla de 1.080 x 1.920, càmera frontal de 0,3 MP i sistema operatiu lliure, pensat perquè puguis utilitzar-lo tant amb Windows com amb Linux.

Per Internet és senzill trobar-lo per un preu inferior als 650 euros.

La majoria de fabricants d’Android alteren els benchmarks

Fa temps Ars Technica destapava que Samsung hauria modificat el comportament intern del Samsung Galaxy Note 3 per optimitzar-ne el rendiment en benchmarks. Per als que desconegueu la paraula, els benchmarks són els tests de rendiment més utilitzats a l’hora d’analitzar els dispositius electrònics, com ara tauletes tàctils o telèfons mòbils. Els més habituals es descarreguen com a aplicació des de la Play Store (per a Android) i mitjançant unes proves determinades puntuen el terminal des del punt de vista tècnic, posant a prova el rendiment del processador i la gràfica integrada. D’aquesta manera es pot determinar objectivament quins mòbils tenen un millor rendiment, o això és el que pensàvem fins ara.

AnandTech ha publicat recentment un altre article en què afirmen que la majoria de fabricants de telèfons mòbils alteren els resultats d’aquests benchmarks perquè donin xifres superiors a les “normals”.

Els fabricants modifiquen a nivell de programari el terminal perquè quan s’executin els benchmarks més populars, el processador treballi més de l’habitual amb l’objectiu d’obtenir resultats millors. Estem parlant de fabricants com Samsung, HTC, LG i ASUS, per exemple. AnandTech diu que “tots els fabricants de dispositius electrònics” venen o han venut un aparell amb els resultats inflats.

Aquest trucatge a nivell intern no afecta l’experiència del consumidor normal ja que només s’aplica en casos molt concrets com en els benchmarks que els mitjans de comunicació especialitzats en tecnologia acostumen a fer a les anàlisis per determinar objectivament el rendiment i optimització del processador en cada telèfon mòbil. A Paella de Bits fa temps que no els prenem com a base de res ja que són poc fiables i no reflecteixen l’experiència d’ús final que tindran els consumidors, el públic de les nostres anàlisis.

Les modificacions del sistema no inflen exageradament els resultats dels benchmarks, segons expliquen a AnandTech, però permeten augmentar el rendiment de la CPU entre un 0 i un 5%, i un 10% de millora a la gràfica en els millors casos. A la font d’aquest article trobareu l’enllaç on es mostra quins terminals truquen els resultats quan es duen a terme diversos benchmarks com l’AnTuTu o el Vellamo. També s’ha de dir que fabricants com Motorola, Google (amb els diversos Nexus) i Apple no han participat, de moment, en aquest joc brut.

Les notícies són importants i Facebook ho sap

En una era digital en què les notícies ja no estan monopolitzades pels grans mitjans de comunicació mundials que fa uns anys les distribuïen i gairebé les creaven, l‘usuari s’atabala amb tanta informació. Obres el Twitter i hi ha gent que t’intenta informar sobre mil temes diferents i de mil maneres diferents, llegeixes el diari digital i tot són pàgines plenes de notícies acabades de produir-se, breaking news en diríem, obres el Facebook i tornes a trobar-te les mateixes notícies que abans havies llegit a Twitter, Reddit i els blogs.

No seria millor informar puntualment dels temes que realment interessen a l’usuari? És per això que Yahoo va comprar Summly, una aplicació desenvolupada per un adolescent que permetia resumir l’actualitat diària fàcilment. Mesos més tard, al 2014, van presentar Yahoo News Digest, una altra aplicació que recopilaba les notícies més destacades del dia perquè ho pugiessis consultar diverses vegades al dia, com si fossin edicions d’un rotatiu. També va funcionar prou bé Circa, una app similar a la de Yahoo dividida per temes que podies seguir si t’interessa la notícia, notificacions push per a les notícies d’última hora i una presentació de les notícies molt visual que recull les informacions de diverses fonts i ho acompanya amb cites, fotos, vídeos i fins i tot gràfics.

Com hem vist, el món de les aplicacions de la informació va més enllà de simples finestres als articles que X mitjà publica a la web. Són noves maneres de presentar la informació i, sobretot, de comunicar al l’usuari, el consumidor d’aquests continguts, que n’hi ha de nova. Flipboard estaria innovant en el primer camp, el de la presentació de la informació. En canvi, Yahoo i Circa ho estarien fent en el segon. Facebook va presentar fa un parell d’anys Paper, una nova aplicació de moment exclusiva d’iOS que es quedaria entremig.

Els que el van provar diuen que l’experiència és molt millor que la de l’aplicació oficial normal de Facebook. Utilitzant fotos grans i gestos pots assabentar-te del que passa al teu compte de Facebook, però la xarxa social no només s’ha centrat en els amics aquí sinó també en les notícies. Com a Circa, pots seguir diferents temes segons els teus interessos (no aniran pas malament per a la base de dades de Facebook per vendre anuncis) tot i que no és tan concreta com altres competidors. Si més no, demostra que la companyia de Mark Zuckerberg vol anar més enllà de les fotos dels amics i la missatgeria instantània, però allà no estarà sola. L’espera Google, Twitter, Yahoo i encara se n’hi han de sumar.

La reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual amenaça la xarxa

El govern espanyol es va equivocar amb la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual. Això és el que denuncia Benjamí Villoslada, cofundador de Menéame, un dels webs més afectats per l’avantprojecte de llei anunciat pel ministre Wert el passat divendres i del qual encara no se’n coneix el text definitiu. Del poc que es va concretar, se sap que els agregadors de notícies, com Google News o Menéame, hauran de pagar una “compensació equitativa” obligatòria a entitats de gestió d’editors de mitjans de comunicació per recollir les seves notícies. D’aquesta manera, els mitjans no podran renunciar voluntàriament a cobrar aquesta taxa, sinó que les entitats de gestió les encarregades de recol·lectar i gestionar els diners.

Villoslada compara i ridiculitza l’aplicació d’aquesta taxa obligatòria amb el fet que calgués pagar a l’SGAE per emetre un podcast sense música, i destaca el bon tracte que ha tingut Menéame amb els mitjans: “establim que els usuaris respectin l’entradeta original de l’article i donem moltes visites als diaris digitals. Alguns d’ells tenen 15% de visites procedents de Menéame, cosa que els reporta més visites i més ingressos”.

“Ni Wert sabia el que deia”

El cofundador de Menéame denuncia que és la llei de propietat intel·lectual més restrictiva i que està amenaçant la mateixa concepció d’Internet. “Ha perdut tota la societat”, diu argumentant que aquesta llei anul·la el dret de cita i el dret d’enllaçar. “Menéame fa el que fan les persones: vivim en un entorn d’abundància d’informació i necessitem algú que seleccioni i filtri les millors notícies. Forma part del moll de l’os de la xarxa”.

Segons el cofundador d’un dels webs espanyols més coneguts, aquesta Llei no només afectaria Menéame o Google News, sinó també Twitter i Facebook, que també reprodueixen una entradeta de la notícia compartida. “Volen que llegim els mitjans com al segle XX”, afirma.

I què faran? “Defensarem la xarxa fins a on convingui”. Entre les solucions que es plantegen es trobava el bloqueig de tots aquells mitjans que formen part de l’entitat de gestió o anar-se’n del país i crear de nou l’empresa a l’estranger per tal de burlar una llei sobre la qual Google encara no s’ha pronunciat.

Irrational Games, els creadors de BioShock, tanca

Notícia important al sector dels videojocs. Aquesta tarda s’ha anunciat que l’empresa que fins ara havia desenvolupat els BioShock de 2K, Irrational Games, tanca. El seu màxim responsable Ken Levine començarà un nou projecte emprenedor, més petit segons ell explica, a Take-Two.

Take-Two Interactive és l’empresa mare de 2K Games i per tant també d’Irrational. Són propietaris també de la filial Rockstar, creadora de la saga Grand Theft Auto. En un principi Levine havia pensat crear el seu nou estudi com si fos una start-up però després de parlar amb Take-Two va quedar convençut que la millor forma de fer-ho era aquesta.

El creador de BioShock només s’endurà quinze membres del seu equip actual a Irrational. Tota la resta seran acomiadats però l’empresa farà tot el possible, o això diuen, per col·locar-los a una altra filial o bé facilitar les coses al màxim perquè puguin anar a altres desenvolupadores de videojocs.

Levine afirma que “amb sort” podran crear una cosa “la meitat de memorable que BioShock”, però serà després del període de transició que començarà l’empresa una vegada hagin publicat el darrer DLC de BioShock Infinite, l’última entrega de la saga.

El nou estudi, del qual encara no en coneixem el nom, neix de la necessitat de Levine de crear jocs més petits, més propers als jugadors, i alhora més hardcore. No han especificat de quin tipus seran ni quin serà el primer, però dóna la sensació que fins que no es llenci passarà molt temps.

Podeu llegir sencer el comunicat de Ken Levine a la pàgina web oficial d’Irrational. Actualitzarem l’article quan tinguem més informació.

Windows Phone 8 estarà disponible en català

Segons llegim al bloc del periodista Albert Cuesta, la web MiMovilWindows ha pogut provar l’SDK filtrat fa uns dies de la darrera versió de Windows Phone i confirmar el que Microsoft va dir en una entrada a l’espai de Microsoft Ibérica” La compañía se ha comprometido a lanzar versiones de Windows 8 y Windows Phone en catalán en los próximos meses acompañando el lanzamiento de estos nuevos productos.”

Recordem que fins ara, i des de la versió 7 de Windows Phone, el català havia estat exclòs de les opcions d’idioma de la interfície deixant la nostra llengua només com a “Configuració Regional” en els camps de dates, hores i alguns fets més de poca importància. Una tendència que sembla millorar després de la campanya d’#Androidcatalà de fa uns mesos.

El que de moment no sabem és si Windows Phone 7.8 (l’actualització que rebran tots els telèfons actuals per compensar la falta d’upgrade a WP8) també inclourà el català, però el més lògic seria que així fos. Tornant al tema de la “Configuració regional” veiem que també hi ha la possibilitat de tenir-la en “valencià i balear” inclús l’”aranès”.

Però ja sabem que fins a l’octubre, començaments de novembre, no tindrem confirmació definitiva. Tot i així, en l’SDK provada hem de saber que no podrem utilitzar el reconeixement de veu en català, sinó que ho haurem de fer en un altre idioma, tal com passa actualment amb el Siri d’Apple